Divendres de tennis.

Jo em sentia decadentment pletòric baixant la finestra del cotxe i deixant que es sentira "Sherry darling" arreu del carrer Mediterrani fins al mercat del Cabanyal.

Uns minuts abans escoltava la xerrimeca d'un grup d'adolescents al seient de darrere del meu cotxe, com si fóra l'alé al bescoll del defensa central. A les pistes de tennis on els duia s'accedeix des de ma casa al carrer Vicent Gallart, i es tomba després a l'esquerra pel carrer de la Reina.

I feia més minuts encara veia una inoportunitat no poder estirar-me al sofà per fer la migdiada. No hi havia aquest divendres opció per al descans perquè, amb el mos a la boca, he pujat al meu cotxe uns jòvens amb raquetes.

A la fi, tornant, he pensat que havia valgut la pena sentir-se macarra al volant. Decadentment macarra ni que fos.

Use el transporte público.

La colisión múltiple se produjo porque cada uno de los cien conductores de los turismos implicados, se había abstraido un momento de la realidad, y en una coincidencia de despiste, se observaron como en un teatro, siendo ellos actores al volante que imaginaron que tenían un accidente.