De regles.

Segurament els núvols no ens estan indicant cap indici de frescor. Assaja amb guitarra elèctrica el veí adolescent del pis de baix. Perquè li ix dels ous. I jo ja estic fart de sentir adaptacions amateurs dels Dire Straits i de Queen.

Aquest és el context. I jo, teclejant perquè sí, prometent-me a mi mateix que escriuria en aquest bloc. Rees... provatures d'escriptura en directe, d'allò que es diu escriptura mecànica o una cosa així tal com raja.

Hi ha una regla importantíssima que a voltes oblidem, supose que per desconeixement i no per maldat. En contextos personals, de relació personal, vull dir, és important respectar-la per no ser un cabró. Alguna volta ho dec haver fet. Oblidar-la. I en contextos laborals, ho és (importantíssima) per no quedar com un indocumentat. L'he oblidada més d'una volta fiant-me d'informacions que jo mateix no controlava. No som perfectes i de tot aprenem. Però el que té més delicte és faltar a aquesta regla amb u mateix.

La regla, quina és. Ah! No prometem coses que no sabem si complirem.

Reset

Reset. Reset. Reset. Però sense passar-se'n. Que açò no ho llig ningú. Aliniació esquerra o dreta. És igual. La sensació és més o menys la mateixa. No sé si copiar un enllaç permanent. Tampoc no sé què és. Demà serà un dia gran. Les preguntes van venint, i cada dia, una coseta. Ara mateix lleve entrades, sense saber massa bé què són entrades. I ara resulta que. Així, deixant la conjunció solta, me n'adone que. Com les preposicions. Tinc ganes de. Estic ací per.

Quan una persona fa perdre el temps a la resta, més val que deixe la resta. Voldria ésser. Demà, una altra cosa. No m'agrada no saber. Idiotització sense respostes. La foto no té ni puta gràcia. El tabulador no va. M'ha costat recuperar la clau. No ets amo d'allò que no et pertany. Això és una evidència. Menge avellanes. Faig reset, reset, reset. Però sense passar-se'n.

Avui, ara, s'ha acabat el summer time, s'han acabat les ubicacions i s'ha acabat publicar enlloc. No hi ha opcions ni etiquetes. Les facilitats, per a qui les gaudisca, per a qui se les trobe de cara. Des del port de València s'intueix la fi de l'estiu, el començament de noves rutines i la mort de la filosofia. Aquest blogger, realment, no és el cap de tota aquesta publicació, no la controla, que només controla aquells escrits que són escrits amb una llapissera primigènia i de mà dreta que escriu escrits a vuelapluma en un tren de rodalia que aguanta els sotracs encanallats del seu propi esperit. O que no els aguanta. Però reset, reset, reset.