La noche antes del viaje

Col.legues, companys de viatge:

Después de la lectura de la guia Lonely Planet, jo faria una cosa com esta:

Serem 10 dies a Myanmar, i crec que hauriem d’estar a Yangon, Bagan, llac Inle i, si tenim temps, Mandalay.

1.- En arribar a Yangon, m’hi estaria  3 o 4 dies, ja que potser siga del més interessant del viatge. A banda, hi trobarem agències de viatges, on podrem decidir i tancar les solucions per a la resta de l’estada.

Un dels dies a Yangon, jo el dedicaria a visitar la zona del delta:

·       Thanlyn, Kyauktan (al costat, s’hi pot anar amb taxi)

·       Twante (amb Ferry)

·       Pathein (tal volta massa lluny: un dia per a esta ciutat, la 4ª ciutat del país i important port del delta. Ferrys tots els dies).

De Yangon, obvie els llocs que crec que cal visitar, els llocs on eixir a prendre alguna cosa perquè això, sobre la marxa… però a Yangon, mercats, canvi de divises, ruta a peu pel centre, 3 hores per la línia de tren circular de Yangon (51), salons de te, visitar les pagodes, el llac Kandawgyi… I molt especialment:

·       Menjar: al carrer, al Nilar Biryani (59)

·       Prendre copes: JJ City, YGN bar, salons de te…

·       Dormir : Panorama Hotel, Mother Land Inn 2, My Shan Hotel, Three seasons hotel...

·       Massatge al Seri beauty and health (51).

Després, els altres destins (Bagan, Inle, Mandalay), estan més lluny, així que jo agafaria un avió.

2.- Cap a Bagan (Nyaung U -123-). Des de Yangon:

·       Avió 70’, 85$, 6-8 diaris.

·       Bus 11h, 15.000 MMK, 1 diari.

·       De Nyaung U a New Bagan, taxi 7000 MMK

·       Bicis en Bagan i Nyaung U (119)

A Bagan, clar, les planures de temples, excursió de ½ dia per l’Ayerawadi cap als temples, el monte Popa.

Dormir (en Nuevo Bagan -129-: Kumudara hotel, Thazin garden hotel, Thiri Marlar hotel).

Menjar: Bagan antic. Sharahba III (127)

Cerveses: Shwe Ya Su.

Eixir cap a Mandalay:

·       Avió 30’, 49$, 6 diaris

·       Bus 6-8h, 6500 MMK, 1 diari.

3.- Llac Inle.

·       Avió. De Bagan (Nyaung U) a Llac Inle (Heho: taxi aeroport a Kalaw, 1 ½ h, 30000 MMK), 62$, poc de temps.

·       Bus: De Bagan a Kalaw amb bus, 6-8 h, 13000 MMK.

Arribar a Kalaw estaria bé, és una estació de muntanya des d’on es pot fer senderisme, crec que paga la pena passar-hi alguna nit, menjar-hi: Pine Hill Resort, Easter paradise motel.

Després, es pot anar al llac Inle (es pot fer una caminata amb guia, però és llarga, encara que es podria fer parcialment, o s’hi podria anar amb un cotxe amb conductor -178, 194-)

Si decidírem anar directament de Heho a Nyaungshwe (que es troba al costat nord del llac), són 25000 MMK amb taxi.

Nyaungshwe és interessant, té mercat, pensions i restaurants. A més, s’hi han de traure permisos per a visitar el llac (5$, p184).

·       Dormir: Princess garden hotel, Aquarius Inn (186).

·       Comer: Al carrer… al mercat Mingala (canvi de divises! 190), mercat nocturn, i Lyn Htett Mianmar traditional food, View point restaurant.

·       Cerveses: Kaung kaung (190).

·       Passeig amb bici a les aigües termals de Tofu (187).

·       Mercat cada 5 dies.

·       KKO internet 190.

D’ací cap al llac, taxis o turnés organitzades (excursió pel llac 12000 MMK, un dia (193) … i visitar

·       el mercat itinerant cada 5 dies

·       Inthein: la selva, ruta a peu (191).

·       Ywama

·       Nga Hpe Kyaung (monasterio del gato saltarín)

·       Dormir al llac es pot fer, hi ha complexos turístics d’alta gamma, com Golden island Cottages, amb pilots sobre el llac, però semblen això, molt turístics.

De Kalaw a Mandalay

Bus: 9h, 10000 MMK, 2 al dia

De llac Inle a Mandalay: busos nocturns

Avió de Heho a Mandalay: 42$, alguns al dia.

3.- A Mandalay, visitaria

·       el turó de Mandalay al capvespre

·       el fossar, la murada, la fortalesa

·       circuit amb bici (219)

·       el mercat dels orfebres (215)

·       Mercat nocturn

·       Compres de marionetes

Dormir:

·       Hotel red canal

·       Peacock lodge

·       Mandalay city hotel.

Prendre copes

·       View point

·       JJ cafe 2

·       Lake view (226, amb passes de modelos!)

·       Yatanaban

De Mandalay a Yangon:

Avió, 92$, alguns al dia.

Bus 12000 MMK, 10h, de nit.

Bé, no sé… ja en parlarem. Un salut i ànims a tots, als d’Alacant i al Boss en Bangkok!

JC

¿Por qué, papá, por qué?

Per què em passe gran part del matí consolant persones desorientades en l'administració pública, de la qual, jo en forme part? Per què he estat esperant tota la vesprada -a casa sense eixir- un tècnic del calentador de gas que no ha vingut? Per què faig una cua a correus per replegar una carta perquè m'havia avisat un full de "no se encuentra en casa", i quan l'arreplege veig que és de la companyia elèctrica que gestiona el meu subministrament, a qui he donat les meues dades per davant i per darrere, i la carta només em diu que no sap com contactar amb mi? Per què, quan hom fa la feina que li pertoca no troba els resultats esperats? Per què, quan hi ha l'evidència del treball -fet com s'ha sabut fer i de manera honesta-, hi ha canvis i retallades en els beneficis? Per què no ho enviem tot a la merda i ens anem a viure lluny? 
Per què aquest puto blogger no em deixa ara pujar fotos?

Teclejant al juliol

Ràbia reconcentrada per no poder degustar unes clòtxines el diumenge passat al Cabanyal a can Diego (resultava poc acollidor, resultava massa un local de menjars preparats, un local poc pensat per consumir-hi: ni que fos un plat de clòtxines amb dues cerveses), i no trobar oberta la taverna Flor (guanyen diners i tanquen el diumenge, no debades un senyor al carrer afirmava "la bodega Flor és el millor bar per esmorzar a Cabanyal, aniràs a un lloc, aniràs a un altre, però acabaràs tornant a la bodega Flor": poca broma). A la fi, haver d'esmorzar finalment al bar Don Cabañal, on, què voleu que diga, ni la lectura del periòdic ens sentava bé...

Noves formes d'envejar un gelat a l'estiu, en aquest estiu calorosíssim de València: a berenar a la Xufera no hem anat encara, deu ser que l'estiu no ha començat per a nosaltres, deu ser que tornem a casa avançada la vesprada, deu ser que aguantem com podem la temperatura altíssima de la ciutat, que l'abandonem de matí per anar a treballar i que en tornem tard: no hem anat ni a la platja. Ens refugiem en aquest puto face i en aquest puto twitter dels collons on no hi caben més de 140 teclejades, i això és una merda (ja ho deien en Trueba "no me interesa nada que se tenga que decir en 140 caracteres" i en Calamaro "boludos que escriben boludeces"), però ací estem, sobrevivint amb la que està caent: no mirem les notícies, obviem el telediari i teclegem i teclegem.