Diuen a la tele

Diuen a la tele que David Beckam s'ha fet un nou tatuatge. Diego Armando Maradoda, tot i ser argentí, porta Cuba al cor, o més ben dit, la porta al muscle, o més ben dit, porta el Che al muscle...no sé, si em féra un tatuatge (cosa que dubte: ja ho va dir Germán Sánchez Espeso en "Narciso" -premi Nadal'78-: no voy a profanar mi sacrosanto cuerpo y tal y tal), me'l faria al turmell, i me'l faria que fóra discret, que només el vegera qui pot veure el meu turmell: ja és una evidència d'intimitat, no?
Diuen que aquesta nova senyora Robinson era molt afalagadora amb els seus amiguets... jo li veig moltes diferències amb Mrs Robinson de Simon & Garfunkel, i no deixe de ser condescendent amb aquesta nova Senyora Robinson, perquè ha fet allò que li ha eixit de la figa... però que s'apanye amb la llei, i que carregue amb la seua merda, que per això havia dit que els homosexuals eren una puta pena (com aquest mitjà: jeje) i que no mereixien respecte, i que el divorci i l'avortament no es podien aguantar.
En fi, jo què en sé. Més fotuts estan ara a Haití, i si no ho sabeu, mireu les notícies, i a la Senyora Robinson, que li donen pel cul, que el gangbang, ben conduït, pot agradar a tots.

Barça 2-Getafe 1

El capitán manejaba con mano firme el esquife. La Guardia Civil, vestida de neopreno, montada en su moto acuática, persistía en que ustedes no tienen licencia en este puerto American's Cup... No se preocupe, señor agente, que almorzamos con Amador en la mejillonera, que nosotros sólo estamos aquí porque le llevamos unos bocadillos, tomaremos el sol y si me apura, unas fotos y un orujo seco casero para postre, que tenga buen servicio (aunque lo dudo, con el frio que hace y el agua salpicando) y no nos pida los documentos!
En la batea tuvimos un difícil fondeo, pero efectivamente hubo almuerzo hubo copas hubo repitos y hubo orujo. Hubo en definitiva más bateas habitadas de solitarios con bocadillos que tenían lanchas motoras, y en la batea de Amador nos sentamos todos en sillas de mierda y de salitre y ofrecimos una bacanal mediterránea al dios sol escoltados por el Kronen y por engañosas sirenas. Llegó Eugenio (aunque era de secano) y llegó Claudio (aunque con barquita de remo), y llegó Alberto (sólo para tomar café).
La Guardia Civil acabó uniéndose al ágape, pero sin concesiones:
-Aquí somos todos amigos, pero en el mar, yo soy la Guardia Civil.
Fin de fiesta mirando el fútbol en un döner kebab, ya en tierra firme.
Moraleja: Las olas, cójelas como te salga de los cojones, pero a una mejillonera no vayas sin bocata ni sin cerveza ni sin carné. Que no!

Abundància

Inauguració del blog. No sé. Tan, tan abundant?

Qualsevol dia prement les tecles adequades hi haurà moments en què treure les entrades de l'òpera podrà ser una experiència carregada de sentits emocionals i selvàtics, i tal volta deixarem de comprar roba de disseny i visitarem museus de l'arròs, però perquè es manifeste aquest desig quimèric caldrà esperar un senyal que ens informe que ja no hi ha absurds imants a la porta de la nostra nevera, que la bateria del cotxe no tornarà a fallar-nos mai, que sempre sabrem amb què vestir-nos cada matí, que l'estupidesa universal dels espills es podrà amagar amb un somriure benestant i que, en definitiva, no fa falta que llegim notícies engrescadores al periòdic, que ja les podem llegir a les actes de reunions, a les etiquetes de la cervesa freda del dissabte o als avisos del tutor dels nostres fills... Tanmateix. amics, mai havíem dit que transitar ni existir fóra fàcil ni un projecte banal, ni que la vida regalada ens vinguera de regal. O estic equivocat? O hauria d'haver dit "amics-es"? És "amics" un genèric o és llenguatge sexista? O hauria de deixar d'escriure tal i com em ve al cap? I si no hi hagués tal problema i en la naturalitat, en la senzillesa, raguera l'èxit i l'opimisme? Podria ser.