Abundància

Inauguració del blog. No sé. Tan, tan abundant?

Qualsevol dia prement les tecles adequades hi haurà moments en què treure les entrades de l'òpera podrà ser una experiència carregada de sentits emocionals i selvàtics, i tal volta deixarem de comprar roba de disseny i visitarem museus de l'arròs, però perquè es manifeste aquest desig quimèric caldrà esperar un senyal que ens informe que ja no hi ha absurds imants a la porta de la nostra nevera, que la bateria del cotxe no tornarà a fallar-nos mai, que sempre sabrem amb què vestir-nos cada matí, que l'estupidesa universal dels espills es podrà amagar amb un somriure benestant i que, en definitiva, no fa falta que llegim notícies engrescadores al periòdic, que ja les podem llegir a les actes de reunions, a les etiquetes de la cervesa freda del dissabte o als avisos del tutor dels nostres fills... Tanmateix. amics, mai havíem dit que transitar ni existir fóra fàcil ni un projecte banal, ni que la vida regalada ens vinguera de regal. O estic equivocat? O hauria d'haver dit "amics-es"? És "amics" un genèric o és llenguatge sexista? O hauria de deixar d'escriure tal i com em ve al cap? I si no hi hagués tal problema i en la naturalitat, en la senzillesa, raguera l'èxit i l'opimisme? Podria ser.