dilluns, 8 de setembre del 2014

De regles.

Segurament els núvols no ens estan indicant cap indici de frescor. Assaja amb guitarra elèctrica el veí adolescent del pis de baix. Perquè li ix dels ous. I jo ja estic fart de sentir adaptacions amateurs dels Dire Straits i de Queen.
Aquest és el context. I jo, teclejant perquè sí, prometent-me a mi mateix que escriuria en aquest bloc. Rees... provatures d'escriptura en directe, d'allò que es diu escriptura mecànica o una cosa així tal com raja.
Hi ha una regla importantíssima que a voltes oblidem, supose que per desconeixement i no per maldat. En contextos personals, de relació personal, vull dir, és important respectar-la per no ser un cabró. Alguna volta ho dec haver fet. Oblidar-la. I en contextos laborals, ho és (importantíssima) per no quedar com un indocumentat. L'he oblidada més d'una volta fiant-me d'informacions que jo mateix no controlava. No som perfectes i de tot aprenem. Però el que té més delicte és faltar a aquesta regla amb u mateix.
La regla, quina és. Ah! No prometem coses que no sabem si complirem.