Reset

Reset. Reset. Reset. Però sense passar-se'n. Que açò no ho llig ningú. Aliniació esquerra o dreta. És igual. La sensació és més o menys la mateixa. No sé si copiar un enllaç permanent. Tampoc no sé què és. Demà serà un dia gran. Les preguntes van venint, i cada dia, una coseta. Ara mateix lleve entrades, sense saber massa bé què són entrades. I ara resulta que. Així, deixant la conjunció solta, me n'adone que. Com les preposicions. Tinc ganes de. Estic ací per.

Quan una persona fa perdre el temps a la resta, més val que deixe la resta. Voldria ésser. Demà, una altra cosa. No m'agrada no saber. Idiotització sense respostes. La foto no té ni puta gràcia. El tabulador no va. M'ha costat recuperar la clau. No ets amo d'allò que no et pertany. Això és una evidència. Menge avellanes. Faig reset, reset, reset. Però sense passar-se'n.

Avui, ara, s'ha acabat el summer time, s'han acabat les ubicacions i s'ha acabat publicar enlloc. No hi ha opcions ni etiquetes. Les facilitats, per a qui les gaudisca, per a qui se les trobe de cara. Des del port de València s'intueix la fi de l'estiu, el començament de noves rutines i la mort de la filosofia. Aquest blogger, realment, no és el cap de tota aquesta publicació, no la controla, que només controla aquells escrits que són escrits amb una llapissera primigènia i de mà dreta que escriu escrits a vuelapluma en un tren de rodalia que aguanta els sotracs encanallats del seu propi esperit. O que no els aguanta. Però reset, reset, reset.