Des del seient del tren, des d’aquell seient que és el meu favorit perquè no hi ha una persona asseguda davant que m’impedisca estirar les cames, observe per la finestra com discorren, en càmera panoràmica, les primeres evidències de la primavera en forma de llum, de paisatge verd i de cels blaus.
En aquest agradable i assolellat context, el més oportú fóra buscar una terrassa, llegir el periòdic i prendre una cervesa amb uns cacaus –la tauleta una talaia des d’on observar el moviment del carrer, el pas de la gent-, però, a pesar d’aquesta convicció, hauré de dedicar el matí de demà a la vulgar tasca de gestionar un certificat de firma electrònica.
Obviant, per ser massa sabut, el fet d’anar a treballar.
Si jo el que voldria seria anar-me’n per ahí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada